Projecte Boer Ajuntament de Salàs de PallarsConsell Comaracal del Pallars JussàParc Territorial Collegats-TerradetsSalàs de Pallars
HomeMapa web EspañolEnglishFrançais
Presentaci‹
L'Antiga Fira de Bestiar de Peu Rod‹
L'Antic Comer®
Centre d'Interpretaci‹ de l'Antic Comer®
HistÉriaEl FiralLes eresl'HostatgeriaGastronomiaEls espais d'oci
  La diada de rememoraci‹ de la fira de Salťs  
   
 

L’hostatgeria

Abans de la construcció de les eres la logística per a donar de menjar i allotjar als firandants era molt precària. És fàcil d’imaginar una part de l’esplanada de davant del Vall plena de parades que oferien menjar i algunes cabanes i corrals, dispersos pel raval del poble, on es pernoctava. Tanmateix, alguns dels tractants més importants i coneguts de la muntanya tenien el privilegi d’allotjar-se en cases particulars. Al llarg de generacions alguns d’ells havien forjat autèntics vincles d’amistat amb la família que els acollia. Posteriorment, quan es van construir les eres, i moltes d’elles van esdevenir residència permanent, aquest tipus d’hostatge es va consolidar. Podríem dir, doncs, que hi ha un primer model d’allotjament on els firandants comparteixen els mateixos espais que la família que els acull.

Hostatgeria

Hi havia, però, un altre tipus d’allotjament que consistia en separar l’habitatge on vivia la família de l’espai on s’hostatjaven els firandants. Es tractava d’aquelles famílies que seguien vivint en la casa de l’interior del casc antic i havien construït a l’era unes mínimes instal.lacions per acollir els firandants durant els dies de fira. Aquestes dependències, que normalment es feien a la primera planta de l’ala que donava al carrer, eren: el rebost, la cuina, la llar de foc, el menjador, un llarg passadís amb habitacions i la “cumona”.

El rebost, situat normalment al costat de la cuina, era una petita habitació que s’omplia de queviures, comprats a les botigues del poble, i de conserves i altres productes duradors, que les mestresses de casa havien anat elaborant i guardant durant l’any. També hi havia verdures i fruites propis de l’època hivernal. La necessitat de donar de menjar a 40 ó 50 persones diàries durant una setmana feia que la intendència tingués una importància capital per al bon funcionament de la fira.

La cuina i la llar de foc eren dos espais complementaris que, en alguns casos, estaven separats per una antosta, i, en altres llocs, compartien la mateixa dependència. Els models de cuina van variar al llarg dels anys, passant de la cuina de fogons, que anava amb carbonilla, a la cuina econòmica, que funcionava amb llenya. En canvi, la tipologia de la llar de foc, amb la campana d’obra i els bancs que l’envoltaven, es va mantenir inalterable.

Hostatgeria

El menjador era l’estança més gran i estava ocupada per una llarga taula de fusta i cadires de bova. El menjar es feia de manera comunitària i per torns. Tots els firandants que s’allotjaven a la casa, independentment del lloc de procedència i de la classe social, menjaven barrejats. Els dies forts de la fira s’arribaven a fer dos o més torns. Per altra banda, per a poder cuinar i servir a tanta gent es necessitava un petit estol de cuineres i cambreres. Normalment, eren dones dels poblets de la vora de Salàs  que acudien cada any a treballar a la mateixa casa.

Del menjador sortia un llarg passadís amb habitacions petites que donaven al carrer. En alguns casos, el passadís estava obert, com si fos una llarga balconada, al pati interior de l’era. En cada habitació hi havia varis somiers, coberts de màrfegues i mantes, on hi dormien el màxim nombre de firandats. També hi havia alguna palangana o recipient amb aigua per a rentar-se. Aquesta promiscuïtat i falta de confortabilitat contrastava amb les habitacions dels tractants de més prestigi que gaudien de més espai i de més comoditats.

La “cumona” estava al final del passadís o a la galeria.  Consistia en una mena de banc de fusta amb un forat al mig per on s’evacuaven els excrements que anaven a parar a un pou cec.
 
   
© 2007 Projecte Boer - Ajuntament de Salàs de Pallars