Projecte Boer Ajuntament de Salàs de PallarsConsell Comaracal del Pallars JussàParc Territorial Collegats-TerradetsSalàs de Pallars
HomeMapa web EspañolEnglishFrançais
Presentaci‹
L'Antiga Fira de Bestiar de Peu Rod‹
L'Antic Comer®
Centre d'Interpretaci‹ de l'Antic Comer®
HistÉriaEl FiralLes eresl'HostatgeriaGastronomiaEls espais d'oci
  La diada de rememoraci‹ de la fira de Salťs  
   
 

Malgrat haver desaparegut fa 30 anys la fira continua sent el referent històric, urbanístic i simbòlic de la població.

Història

Durant la Baixa Edat Mitjana, Europa Occidental coneix un període de gran desenvolupament urbà i mercantil. Amb l’objectiu d’estimular el comerç, les monarquies naixents impulsaven iniciatives encaminades a potenciar econòmicament determinades zones del seu territori. Un sistema per a fer-ho era creant noves fires i mercats. És en aquest context històric quan apareix la fira de Salàs. Així, en el primer document conegut de la fira, datat l’any 1380, el rei Pere III el Cerimoniós recull “la humil súplica que ens ha fet el noble comte del Pallars sobre el millorament del lloc de Salàs, per tal que l’atenguis i el lloc rebi el dit increment, concedim a vosaltres els homes i a tota la comunitat d’aquest lloc” l’autorització per a celebrar una fira que durarà deu dies seguits.

Fira del bestiar

El segon document conegut, datat l’any 1420, parla de la concessió per part d’Alfons IV de dues noves fires, una de les quals “començarà el dimecres següent de la setmana de quaresma i proseguirà durant els 15 dies següents”. Aquest document és probablement l’antecedent de la fira que després perdurarà durant més de 550 anys i que tenia com a dia central el segon diumenge de Quaresma.

Malgrat la davallada econòmica que Catalunya va patir durant els segles XVI i XVII, la fira de Salàs va seguir mantenint un important nivell d’activitat. L’escadussera  documentació localitzada mostra com Salàs era un punt de parada obligatòria en el tràfec de bestiar de peu rodó i com les autoritats seguien dictant, a l’igual que ho havien fet els reis catalans de la Baixa Edat Mitjana, ordres per a garantir la seguretat dels comerciants, en uns moments on abundaven els bandolers i els saltejadors de camins. No obstant això, no tenim dades concretes sobre la quantitat i el valor de les transaccions comercials.

Caldrà esperar, però, als segles  XVIII i XIX quan la fira de Salàs va assolir el seu màxim esplendor,  lligat al creixement demogràfic i a la construcció de les eres. Així Francisco de Zamora, al passar per Salàs el 10 d’octubre de 1788, apunta en el seu diari que “hay feria de ganado famosa, y para recogerlo hay cuarenta corrales en que pagan por mula 4 pesetas, y dan paja”.

Fira del bestiar

Les dades ens demostren que  fins a inicis dels anys 60 la fira era el sector econòmic més dinàmic de la població:

  • En concurrència de bestiar, els números oscil·len entre els 7.000 i 4.000 caps de bestiar abans de la Guerra Civil (dels quals es venien uns 3.000, una quarta part del total català) i entre 4.000 i 2.500 durant els anys 40 i 50. A partir de 1963 les xifres baixen per sota dels mil caps (1959, 2.495 caps; 1962, 1.538 caps; 1964, 541 caps.

  • La presència de firandants passa d’unes 7.000 persones abans de la guerra als 2.000-1.000 en anys posterior a la Guerra Civil.

  • En quant als ingressos municipals i durant la dècada dels 50 l’ajuntament registrava una mitjana del 31,8% del total de la recaptació anual. L’any de màxims ingresos va ser el 1953, amb un 41,50% del total (35.874 pessetes). A partir de 1963 aquests percentatges disminueixen ràpidament: l’any 1973, l’últim en que es fan guies, l’ajuntament recapta 425 pessetes, menys de l’1% del total anual.

Malgrat haver desaparegut fa més de 30 anys la fira continua sent el referent històric, urbanístic i simbòlic de la població.

 
   
© 2007 Projecte Boer - Ajuntament de Salàs de Pallars