Projecte Boer Ajuntament de Salàs de PallarsConsell Comaracal del Pallars JussàParc Territorial Collegats-TerradetsSalàs de Pallars
HomeMapa web EspañolEnglishFrançais
Presentaci‹
L'Antiga Fira de Bestiar de Peu Rod‹
L'Antic Comer®
Centre d'Interpretaci‹ de l'Antic Comer®
HistÉriaEl FiralLes eresl'HostatgeriaGastronomiaEls espais d'oci
  La diada de rememoraci‹ de la fira de Salťs  
   
 

Gastronomia

Qualsevol manifestació popular està associada amb un tipus concret de cuina. La fira de Salàs n’és un bon exemple, sobretot si tenim en compte que la gastronomia era un dels seus elements essencials.

El primer problema que es plantejava cada casa era la necessitat d’acumular queviures suficients per alimentar a 40/50 persones durant 8 dies. Aquests recursos alimentaris procedien, en bona part, de la pròpia explotació agrícola i ramadera, però molts d’altres s’havien de comprar. La majoria de famílies produïen suficient blat, (el forner permutava farina per pa), oli, vi, productes hortícoles (patates, espinacs, fesols, cebes, enciams, escaroles, bitxos confitats...), fruites (peres, pomes i raïm), ous, gallines, conills, porcs..., per a cobrir les necessitats bàsiques. Molts d’aquests aliments es conservaven, seguint diversos procediments, en el rebost, graner, celler o trullol pensant en els dies de fira.

Respecte els productes que s’havien de comprar hi havia en primer lloc la carn de vedella i corder. Al marge d’unes poques famílies que tenien bestiar propi, la majoria comprava la carn a les carnisseries del poble, de Tremp i de Pobla. Uns pocs, però, adquirien a la fira de novembre de Salàs o a la de la Pobleta un vedell o ovella que engreixaven i el mataven per la fira gran. L’altre grup d’aliments que s’havien de comprar eren els productes que estaven subjectes a algun tipus d’elaboració industrial o que no es produïen en el país: pastes (sopes i macarrons), galetes, conserves de llauna, bacallà, congre, sucre, xocolata, espècies... Amb tots aquests ingredient s’elaborava una cuina copiosa dividida en 4 menjades:

El pre-esmorzar: Només aixecar-se, cap a les 6 del matí, molts firandants es dirigien a la vora del foc on es preparaven unes torrades de pa, all, oli i sal, acompanyades de vi blanc. Alguns tractants de “casa bona” preferien una tassa de xocolata desfeta, costum bastant estés, des de finals del segle XVIII entre les grans famílies pairals. Gastronomia
 
L’esmorzar: Es feien autèntics “esmorzars de forquilla”. Tres  plats, més pa i vi, configuraven aquells consistents àpats on les sopes de pa i l’amanida es repetien gairebé sempre, i acompanyaven els ous ferrats, el freginat, la girella amb cap i pota, el fetge de corder, el bacallà, ...  
 
El dinar: Combinava sopes, pasta o arrossos amb carn condimentada (gallina rostida, fricandó, palpís, ...). En mig d’aquests dos plats se servia amanida o entremès, segons la consistència de l’entrant. El postre a base de molls i galetes era l’únic element repetitiu en gairebé tots els dinars. Presentem 3 menús diferents.  
 
El sopar. Es rebutjaven tot tipus de sucs i de salses, i es feien uns menjars més lleugers a base de sopa d’entrant, diferents verdures després i, finalment, carn a la brasa o peix arrebossat. Aquests darrers plat solien anar acompanyats d’una amanida d’escarola. Amb un ou passat per aigua i fruita de postres es tancava el cicle gastronòmic del dia.  

 

 
   
© 2007 Projecte Boer - Ajuntament de Salàs de Pallars