Projecte Boer Ajuntament de Salàs de PallarsConsell Comaracal del Pallars JussàParc Territorial Collegats-TerradetsSalàs de Pallars
HomeMapa web EspañolEnglishFrançais
Presentaci‹
L'Antiga Fira de Bestiar de Peu Rod‹
L'Antic Comer®
Centre d'Interpretaci‹ de l'Antic Comer®
HistÉriaEl FiralLes eresl'HostatgeriaGastronomiaEls espais d'oci
  La diada de rememoraci‹ de la fira de Salťs  
   
 

Els espais d’oci

Espais d'oci

Un dels aspectes més coneguts de la fira de Salàs eren els cafès que cada nit de fira oferien “espectacle” i entreteniment als visitants. Després de sopar la majoria de firandants anaven a “passar l’estona” al cafè Salón, Degà o Camats. La primera referència històrica d’aquests cafès-cantants  és de 1910, quan es comenta la contrata de bailarinas que sembrarán, como es de suponer, el feo gusto de la perversión entre el elemento joven”. Evidentment, l’actitud davant d’aquests espectacles varia segons l’època i l’observador.

Durant els anys 20 i 30 la permisivitat era bastant gran i no hi havia cap tipus de censura, com ho demostra el següent text de l’any 1935: “despres de sopar, als cafés ja hi veiem animació. És mes de l’hora anunciada per al començament de l’espectacle i el públic s’impacienta i protesta per a que surti tot seguit una artista que, al compás d’un piano, ens canta un coplet. No afina pas del tot, aixó peró, es el de menys: el que interessa, çò que agrada es tal com sur: lleugera de roba. Sembla talment com si ens trobessim en un d’aquells establiments del carrer Nou de Barcelona”.

Espais d'oci

Durant el franquisme aquest tipus d’espectacles van patir la censura típica de l’època. Per a poder actuar, s’havien d’omplir les Guies de Censura de les artistes, així com el llibret que havien de cantar i fotografies o dibuixos dels vestits que portarien.

Els artistes que intervenien en aquests espectacles estaven formats per un duet còmic, una ballarina i dos o tres “canzonetistas”. Acostumaven a cobrar entre 400 i 1.000 pessetes cadascun, més viatges i manutenció. Quan arribaven, amb el cotxe de línia o amb el tren, molta gent ja els esperava. A partir d’aquell moment els cafès del  poble estaven 8 dies sense tancar. A les 6 de la tarda, quan es feia de nit i acabaven les transaccions comercials, s’iniciava la primera sessió amb un espectacle més curt, menys “atrevit” i gratuït. La revista nocturna s’iniciava a les 10’30 i  podia durar fins a les dues. Abans de començar es feien llargues cues al carrer  per adquirir una entrada que, l’any 1959, costava 13 pessetes. Els locals s’omplien de gom a gom i només es veia un bosc de bastons que els firandants no deixaven en cap moment. A finals dels anys 40, els propietaris del cafè Degà recorden haver venut, en una sola nit, 700 entrades.  Quan s’acabava l’espectacle “oficial” els tractants més noctàmbuls i adinerats  allargaven la nit “alternant” amb les artistes. A la matinada, els mossos, que s’havien quedat  a les eres a vigilar el bestiar, hi anaven a prendre cafè. Poc després, hi acudien els més matiners i es tornava a iniciar el cicle diari.

 
   
© 2007 Projecte Boer - Ajuntament de Salàs de Pallars